és un trobador vinculat a la casa reial en temps de Juanme 1 i del seu fill Pere el Gran ). Tot i que en l'actualitat es pensa que es tracta del mateix trobador, encara hi ha algun estudiós, concretament Joan Coromines que situa Guillem de Cervera trenta anys abans que Cerverí de Girona i, per tant, els considera personatges diferents.
De l'obra d'aquest autor es conserven un total de 120 composicions, l'obra més extensa i diversa que es té de cap trobador, de les quals 114 són líriques, 5 narratives i també es disposa d'una llarga col·lecció de poesia moral. Conreà tant el trobar lleu com el ric.
La seva obra es pot agrupar de la següent manera:
- Obra popular.
Escriu diverses composicions que tenen el seu origen en cançons populars com la "Viadeyra" (cançó que cantava la gent fent via o camí per tal d'alleugerir les fatigues del viatge. Són composicions similars a les "càntigues d'amic" galaicoportugueses).
- Obra amorosa.
Inclou des d'una pastorel.la a cançons que es poden dividir en diferents cicles segons la dama o la temàtica (pèrdua del cordó...). La seva poesia va dedicada a una dama que ell anomena Sobrepretz, "excés de mèrit". Segueix les normes tradicionals de l'amor cortès trobadoresc. Però una característica de la seva poesia és la misogínia, en la qual treballa la repetició de tòpics amb originalitat.
- Obra moral.
La seva obra moral parla sobre la conducta dels cavallers, els contrastos entre la vida de diferents estaments socials, etc. Molt sovint la crítica als costums de determinats cavallers fa que puguem considerar les composicions morals com a polítiques.
- Obra religiosa.
La composició religiosa de Cerverí consta bàsicament d'una alba religiosa, composicions en lloança de la Verge.
- Obra narrativa.
Està formada per cinc obres de temàtica diversa: Oració de tot dia, Maldit ben-dit, Testament, La faula del rossinyol, Sermó.
- Els proverbis.
Els proverbis consten de 1197 quartetes de versos hexasíl·labs. Aquesta llarga composició també se sol anomenar Versos proverbials. És un poema dedicat als seus fills per inculcar-los bons consells, sovint a partir d'exemples de la realitat quotidiana o històrica. En la dotzena quarteta, després d'algunes estrofes introductòries, concreta la finalitat de l'obra: "Fills, per vosaltres dic / aquestes paraules planament, / perquè voldria que fóssiu rics / de saber i de seny".
A més de la magnitud que té l'obra, és interessant la preocupació de l'autor per l'estil i per la investigació poètica. Un tret, entre d'altres, en el qual destaca aquest autor és l'originalitat formal.
A continuació podeu veure un exemple de "viadeyra" que, com ja s'ha dit abans, és una composició que es cantava en els viatges per tal d'alleugerir la monotonia i la duresa del camí. Es tracta d'una poesia de procedència popular, com es pot veure fàcilment per la mètrica i pel contingut. Aquesta és l'única viadeyra que es conserva.
